Menys d’una setmana després de fotre’m la gran pallissa de la Berga-Santpedor, concerto una cimera familiar per convence’ls que em ‘deixin’ anar a la II Marató Pirata de Montserrat que organitzaven els koalas.
La festa, per dir-ho amb el seu nom correcte, consistia en fer 42km per Montserrat, per molts dels meus companys de la pirata ja coneguda com La Montse.
La idea, original com poques. Hi havia diferents calaixos de sortida. A la 1 de la matinada, a les 4.00 (que després va quedar anulada), a les 5.30, a les 7 i a les 8. La intenció era que tots acabéssim mes o menys a l’hora per tal de fer un tipus de mani de pirats al Bruc.
Pirata bàsicament per que no era cursa, no hi havia permís, no hi havia camí marcat, no hi havia preu…. el que hi havia era un molt bon ambient, uns molt bons avituallaments amb gent encantadora i moltíssimes ganes de disfrutar de la muntanya propera. Per mi, la gran desconeguda.
Em vaig presentar a les 5.10 del matí al Bruc, per tal de sortir al grup de les 5.30 sense conèixer absolutament a ningú, només a cares vistes abans dels blogs que segueixo.
Disfressats pel fred, comencem a sortir dels cotxes com a cargols cada minut que s’acosta de la sortida… i de sobte venen uns koales que ens informen que a la sortida de la 1 els han tractat de pirates de debó! que han vingut els mossos i han agafat les dades de tots els que sortien… collons com van!
Però bé, nosaltres no tenim aquesta sort de tenir el privilegi de les visites i passats dos quarts de sis encenem frontals i cap amunt! que la tirada comença pujant a Sant Jeroni!
La vista des d’allà dalt, no té preu, un mar de núvols que arribava a l’horitzó ens quedava als peus, les primeres llums del sol, a les 7 i poc, feien una barreja de blaus i vermells preciosa.
Baixada cap a Collbató arriant de valent, i allà ens trobem el primer avituallament. Volls, Coques, Galetes, coca-coles… de tot per ser una tirada de nivell.
Els autèntics capitans pirata, eren els destinats als avituallaments, ells tenen TOT el mérit, per que entre pluja, vent, fred i aguantar a uns 60 pesats corrents per la muntanya… són la calavera de la bandera!
En aquest primer control, foto del equip. L’equip de les 5,30h.
D’aquí, per no faltar a la tradició muntanyera, cap amunt! tornem a pujar de valent, que el desnivell és dels bons. Següent parada, el Monestir, on ens repleguem altre vegada tot l’equip, i seguim amunt, escales amunt cap a Santa Cecilia, on estava el segon control… Aquí abandona en Lluc, un nano molt trempat de Manresa amb el que ens anat donant força conversa i que s’estrenava a la distància.
De camí cap allà ens cau ‘la del pulpo’! una pluja freda de les bones, que et deixen xop de dalt abaix… però… que en seria de la pirata sense la èpica? Mal temps i un fred de collons fan que encara el record sigui millor!
A cada control, recompte que hi erem tots, que no haguéssim perdut a ningú ‘por esos mundos de dios’, ja que l’única marca del camí eren els tracks de GPS que portàven uns quants.
De camí cap al tercer i últim control, veig que en Marc necessita recuperar oxigen i es va quedant, el grup aquí es trenca i es generen 2 blocs. M’enganxo com si fos una rèmora al ritme del Malfieten, Ballesta, Bodi, Ramón, en Tamayo i en Txus… sóc i seré la seva lapa fins al final.
A partir d’aquí, va canviar la intenció d’acabar la pirata com a un bloc i l’ordre es va canviar a un únic lema: – ‘Que no ens atrapin els maquinetis de les 7 i de les 8!’ i si, si… corre que correràs i la pirata acabaràs!
Dit i fet, baixant per la cova de l’arcada en un tres i no res ens plantem a les pistes que ens portaran fins al Bruc altra vegada i després de vuit hores de diversió absoluta per La Montse. (la tutejo per que després d’aquestes hores, ens vem agafar confiança…)
Arribar i tota la claca que havia estat als controls, més tots els que ja havien arribat de la sortida de la 1, a l’espera d’aplaudir i animar als 7 que estàvem acabat. I només arribar em planto amb la meva quarta Voll, una a cada control, i amb un aperitiu digne d’una terrassa al port! Això si que és un final de cursa!
La trobada de fet per molts va començar el divendres a sopar, unes hores de son, tot seguit la marató i per concloure-ho un bon dinar. Diga’m timit, però com que no coneixia a ningú, només vaig fer les hores de muntanya!
Podreu trobar més fotos a les diferents galeries de molts pirates…
- Fotos d’en Malfieten
- Galeria de Paco Ramos
- Galeria Tronja
- Galeria d’Iñaki
- Galeria de Kako
- Galeria Elena
- Galeria Assumpta
- Galeria Xeix
Hi ha fotos que valen molt la pena! imatges per el record.
Per si algú està interessat, podreu trobar la ruta dels 42km aquí.
Pirates! Al abordatge!
Un consell. Que la pirata mai deixi de ser PIRATA. Perdria el seu encant.
