Comencem pel final. Una foto que em feia moltíssima il·lusió fer-me.
Arribada triomfal a Aiguafreda després d’haver acabat la Marató de la Vall del congost amb l’Èric. L’any que ve, si tot va com ha d’anar repetiré la foto amb la nova incorporació que arribarà a la familia cap a finals de Juny. Amb l’Èric i la Noa.
Per primer cop estrenàvem les samarretes del equip CACO Runners, que som un grup de pirats que només volem gaudir una mica de ‘esto del correr’. En Manel, l’Alfons, l’Edu i l’Ignasi a la mitja i en Javi i jo a la Marató.
A la sortida anims, abrasades i a posar-li pota per tal de començar a creuar-nos Aiguafreda i començar a tirar amunt, trotant trotant vaig veient a gent amb qui vaig compartir forquilla horària a la marató pirata dels Koalas…
La cursa és exigent com poques, molta pujada, molt corriol i força tècnica, d’aquelles que has d’estar molta estona mirant a terra per no deixar-te la boca incrustada als arbres després d’entrebancar-te. Però és una cursa de referència.
Amb aquesta foto entendreu el per que he rebatejat aquesta cursa com la Tortura del Congost.
Així és com em va quedar el peu després d’acabar la que es coneix com la Marató més dura d’Espanya. Un dolor indomable que em va acompanyar des del km19.
Només dir-vos que la primera meitat de la prova la vam fer amb 3.10h i l’altre meitat en 5 hores!! Patiment i mes patiment i una pàjara que va aparèixer en el 3r coll i que va trigar tota la pujadeta en marxar. Si ja ho diuen que no es pot anar a córrer els 42 i pico amb només un cafè amb llet a la panxa!
I no diem de les amenaces de rampes que m’anaven donant des de la segona meitat de la cursa… i l’amenaça es va convertir en realitat en a la 5a vegada que ens van fer creuar el riu. Aquest cop fins a la cintura i amb lo ‘tocaet’ que anava i el canvi de temperatura de l’aigua em va fotre un rampassu al quàdriceps que em vaig quedar tot estirat durant 5 minuts. De fet puc certificar que el nom del poble és idoni. Aiguafreda.
El xup xup dels mitjons i les vambes van ser els que van aconseguir fer-me aquesta obra d’art a la planta del peu.
El Javi, també la va patir… però el tiu és fort com un roure! per que no fa res més que fotres curses exigents i sense cap entrenament previ! i el tiu no para! li agrada patir de valent… de fet ens anàvem fent la goma, quan jo tirava ell seguia i després al revés!
Però bé, com que ens posa patir, la vam disfrutar! i ens ho vam passar en gran!
Ah! i donar les gràcies a l’Anna i els Peres per fer-nos d’amfitrions al poble i convidar-nos a dinar una grandiosa crema d’espàrrecs i unes esberginies tremendes!
Be Gore my friend!
