Un altre dia que ens va tocar matinar.
Aquest cop però en dissabte. Sí, la matinada del dia 1 de Maig va sonar el despertador a les 3.00 a.m. per que havia quedat amb en Bernat per recollir-lo a les 3.40 a.m. i anar a recollir l’autocar que ens portés a Viladrau per començar la tiradeta.
Aquest cop el repte era el Meridià Verd, o també es podria dir, com rebentar a en Bernat en una baixada, i ja veureu el per què.
Són un total de 69,5km de distància, des de Viladrau fins al Masnou, passant per els llocs mítics de Catalunya com St. Segimon, Coll Formic, Pla de la Calma, Cànoves, la Roca del Vallès, St. Mateu, Teià i el Masnou entre d’altres i amb no gaire desnivell acumulat
A les 4.00 de la matinada, en Bernat i jo estàvem a la porta d’Intemperie per agafar l’autocar que ens portaria a Viladrau.
A les 6.15, amb una panxa plena d’entrepà de truita de patates feta per la ‘queli’ de la xicota d’en Bernat, ens fem la foto de rigor a la sortida.
Al inici com sempre, molta gent en uns corriols a on no es podia córrer ni trotar ni res, de fet era una cursa en un inici bastant lenta, ja que comença amb pujada i un caminet estret on no es pot tirar gaire.
Però un cop fem ‘cim’ a la cota més alta de la travessa, una vegada creuat Coll Formic on estava el primer control, ja s’arriba al Pla de la Calma on es pot tirar perfectament i començar a suar de valent!! com sempre, aquesta zona dóna unes vistes espectaculars, mai falla, crec que es de les zones més boniques per que tens des de Montserrat a un costat, el cadí per l’altre i estàs just a sobre del Montseny….
Passat el pla, una baixada espectacular, baixada constant durant 10km on decidim tirar de pota i fer distància, de fet, creiem que anàvem força ràpid fins que ens va passar una parella que anaven amb el punyal a les dents… ell era gairebé 2 metres d’alt, apostaria 500€ a que era guiri, i ella, typical spanish girl, baixeta de no més de 1.60… però collons com corria la tia!!! de fet, vem intentar anar a roda una bona estona i ho vam aconseguir, però mica en mica, anava veient que el Bernat s’anava quedat enrere… no funcionava… Jo anava tirant i cada vegada veia que en Bernat es quedava… anàvem fent la goma… però mai perdent de vista a la parella a la que havíem de seguir!!
Al final de la baixada, segon control, on ens indiquen ue ja estem al km 30, i anem en una molt digna posició 69!!! quin plaer! totes les postures, ai, vull dir, posicions fossin aquestes 
!! Si, tu, molt contents estàvem per que només portàvem 3.30 i ja havíem fet una bona tirada…. Un esmorzaret, gots de coca-cola i seguir tirant.
A mida que anàvem avançant cap el C3, veia que el Bernat tirava menys, però anem fent, ja no anem tirant de valentia sinó de cap. Arribem a Cardedeu, on estava el tercer control i en Berni ja es comença a plantejar d’abandonar. Però el convenço per que segueixi una mica més.
El camí aquell no l’havia fet mai. La veritat és que es una zona del Vallés completament desconeguda, però que en canvi estava preciosa. Tot verd. Tanta pluja aquest any ha de servir d’alguna cosa!
Del C3 al C4, només hi ha 8 km, i l’acabo convencent per seguir, però ell mateix s’anava mentalitzant de que no. Que havíem baixat massa ràpid del pla de la calma. Que havia sentit un ‘crack’ a la cuixa. Que no ho estava gaudint Que si acabàvem s’acabaria fent mal de debó.
Així que quan aconseguim arribar a l’AP-7 i creuar-la per anar a la Roca i trobem el C4, decidim abandonar. A més aquest tram es horrible!! passes al costat del peatge, paral·lel a l’autopista… és un tram, francament, evitable.
Però bé, en aquesta zona, entrevista per tal que expliqui els motius de la retirada… i es confessa, i tant que es confessa… NO HA ENTRENAT!
Crec que si aquest últim tram fos igual de bonic que els inicis de la tirada, l’hagués convençut per seguir una mica més.
Però bé, la cosa és que al km 50, just creuant el poble de la Roca, on vem trobar un Bar a on comprar unes llaunetes de cervesa i tombar-nos a descansar tot esperant que la Rita, el nostre cotxe escombra ens vingués a buscar.
En resum, trist per el temps que portàvem era bó abans de que li donés el ‘bajón’ i per que és la primera cursa a on abandono però alhora content per haver fet un bon entrenament per la Ultra d’Andorra…
Bernat… has d’entrenar més collons!!!
Per cert, no m’oblidaré de felicitar públicament a l’Anna i el Pere, que estan embarassats!! un futur friky a la família!! a gaudir-ho!
