Doncs, sí.
Plus ultra, per que al ser el Xè aniversari de la travessa, ens van preparar un final sorpresa que consistia en dos colls addicionals cap al km 58 que van fer pupeta a les cames…
Tot va començar com sempre, és a dir, aviat , molt aviat. Després del Madrid Barça de lliga i amb només 3 i mitja de son em recull en Javi per casa meva per pujar cap a Torelló. Durant el viatge, xerrant de mil històries menys del que toca, que com a bons patidors, no ens hem mirat ni perfil, ni kilometratge ni res… sabem que serà dura i això ja ens posa prou com per anar a provar-ho!
De fet, aquesta és la primera cursa de muntanya que vaig fer i em feia gràcies tornar-ho a provar 2 anys més tard i veure com anem evolucionant en aquest món de sadomasoquistes que els hi agrada patir i s’ho passen en gran patint de valent.
A les 6 i poc, amb molta son però amb moltíssima il.lusió ens plantem a Torrelló per recollir el pin i el perfil, al qual com sempre no hi fotem ni cas i el deixem a la primera paperera que trobem (coma mínim som cívics i ho deixem on toca!)
Mirant la meteo uns dies abans, ens dona un probabilitat molt alta de pluja, així que li comento al Javi de compartir motxilla i un porta bidons i intentar anar els dos sempre plegats per tal de compartir-ho tot… i així ho fem, bé així ho faig per que vaig carregar jo la motxilla tota la cursa i el molt bandarra només amb el bidonet i encara es queixava… (he promès que a la següent li donaré la bombona de butà per a que el molt gitano la carregui ell)
6.15 i l’speach.. 6.25 i saludo a la Laura, la meva cosina ‘nativa’ de la zona i que sincerament em fa il.lusió trobar-me en aquests ‘embolaos’. Ella farà el que li donin les cames i nosaltres com a exigents farem el camí més llarg.
Sortida i cap a munt! la cursa ja es trenca i veiem que els líders surten ja fent un sprint.. i nosaltres, com sempre. Des de la cua i miran-t’ho de lluny. 
.
Es forma un grupet de trotadors com nosaltres, que anem tirant per passar fàcilment el C1 i el C2 fins al a meva ja mítica torçada de turmell que em fa tirar-me al terra a renegar tot allò que em passa pel cap! Però com sempre ens aixequem i tornem a munt! que el dolor es psicològic… i una merda!
Passem el primer tall i pregunto com anem de temps. Anem genial. Hem passat el primer tall gairebé 3 hores abans que el tanquin.. anem sobrats. I de sobte, el primer repte. Pujada al Puigsacalm per segellar el paperet i tornar a baixar.
Ara venen els trams de baixada amb cordes.. baixada molt tècnica on fins i tot hi ha cordes per tal d’assegurar-se de no començar a rodolar fins avall i atropellar a tothom que tinguis per davant generant un accident massiu… així que anem avançant a porucs que no ho tenen del tot clar.
Arribem al control i buidem els càntirs. I tornem a tirar, ara toca un tram de caminet trotable fins al peu de Cabrera. On intentem guardar pota per atacar a la baixada i ens prenem l’ascenció ‘sin prisas pero sin calma’. No recordava l’eterna que es fa aquesta pujada, i ni molt menys lo dures que són les escales finals fins al cim.. que quan ja portes uns 45km es fan dures de debò. Pero apretem el cul i amunt!
Segellem adalt i comencem a atacar la baixada que es promet divertida… i… oi tant que ho va ser! Algú una mica cabrón es va dedicar a arrancar unes marques del camí que ens van fer desviar i predre’ns durant més de mitja hora.
Aquesta pèrdua temporal li provoca un ‘bajón’ moral al Javi i jo li intento encomanar la filosofia…’more km more fun!’ però sinceramet em costa creure-me-la a mi i tot.. però li dic que l’espero abaix amb l’entrepà de botifarra que ens preparen al control…
Caminem uns 10 minuts per assentar bé el menjar i tornem a trotar fins a un altre coll que se’m fa dur de collons. Tant que em marejo i m’he de seure… entre la calor la matxacada que portem els km acumulats la pujada se m’està fent eterna!!! Però com sempre, tot s’acaba i aconseguim arribar a dalt seure al control, mejar una mica de sucre i a seguir!
Teòricament, des d’aquest punt ja era trotar fins al final, però com que aquest any l’he batejat com a PLUS ULTRA al ser Xè aniversari ens preparem l’última sorpresa… 2 colls mes de 200m cada un per encara rebentar-te més! si ens agrada patir! i a sobre paguem per fer-ho… que més volem??
Passem els dos colls i tiro del Javi per trotar sense parar… bé, trote cochinero molt gandul però sense deixar-ho en cap moment i ens plantem a l’arribada en 12h i 25m.
Així que tot cofois, ens anem a casa que es fa tard amb la nostra samarreta FINISHER!
Si som CACO‘s cony! aquí no ens rendim!
Cap a casa que es fa tard, que m’espera la meva estimada dona per muntar la taula del menjador i com que he trigat tant en arribar l’Èric ja estarà contant ovelletes! cagundena!
