Content. Content d’haver liat a 4 persones per fer la mitja marató de Barcelona.
Trist. Trist per que la setmana passada a en Manel li van detectar una antiga lesió a l’esquena que li prohibeix tornar a córrer.
Vàrem quedar a les 8,15 del matí quan estava literalment nevant a Barcelona, amb un fred molt important. Vem quedar just a l’arc del triomf i van anar aribant, l’Àlex, el Javi, l’Eduardo i el Toni. La primera mitja per tots ells.
Se’ls hi notaven els nervis a flor de pell, el típic dubte de la distància… el fred era intens de debó, però quan escalfaves una mica ja es passava.
A les nou en punt la sortida.
Com sempre, de les parts més divertides de les curses. Amb molta gent animant-se els uns als altres. L’idea era anar junts ja que el temps no era l’important. Però voliem marcar-nos l’objectiu de fer 1’50, que per ser la primera mitja dels 4 era un molt bon temps.
Vem anar plegats fins a la pujada de Via Laietana on el Toni i l’Eduardo ja es van quedar enrera… en canvi l’Àlex el Javi i jo, anàvem a ritme d’objectiu. A la baixada de la Rambla vàrem apretar una mica per després anar més sobradets, però crec que a l’Àlex se li va entrebancar aquesta baixada per que al Paral.lel ja vem veure que si seguiem a ritme no acabava.
Així que li vaig dir al Javi que tirés que jo em quedava amb l’Àlex…
Tirant, tirant vem anar fent… anavem bé de temps… però a partir del km 14 va començar a patir de valent… el típic ‘muro’ de la primera mitja, que sembla que no però es fa etern….
La veritat es que va treure forces d’on no en tenia per acabar la mitja sense aturar-se ni un segon…. Crec que més d’una vegada va estar a punt de donar-me de patades per que no parava de dir-li ‘Vinga nano.. que ja arribem, no paris ara!!’… i cosa extranya en ell, em va fer cas!!
ÀLEX ETS UN CRACK!!! et vaig veure patir molt però et vas superar i de valent!!!
Quan vem arribar a l’arc del triomf… quin lloc més idíl.lic per l’arribada… el Javi ja havia arribat, molt content de la seva marca personal per que fins i tot va millorar el ritme de quan el vam deixar…. i el Toni i l’Eduardo, que van arribar uns 10 minuts després nostre… després d’un magnífic sprint dels últims 100 metres, va guanyar el Toni el pique personal entre ells dos…
En resum, com sempre divertit engrescar a gent per que s’animi a fer curses populars!
Felicitats a tots els que heu complert el repte.
Però bé, després d’això i després de que el porbre Manel ja no em pugui acompanyar (bé moltes vegades el segueixo jo a ell) busco company per a tirades de les bones.… algú s’anima a la Ultra d’Andorra i per altres moltes tirades per entrenar per aquesta travessa!!???!
Manel, segur que el metge et va dir que no??? Em fa molt de pal fer-ho sol!!!!
Una abraçada i molts ànims!!
Retroenllaç: La mitja a lo Anton Krupicka « i xq no?